Miraron equí

10 oct 2012

LLETRES ASTURIANES


Al rodiu de la poesía ilustrada
33ª Selmana de les Lletres Asturianes
Edición de Javier González Santos y Juan Carlos Villaverde Amieva
Uviéu, Principáu d’Asturies, 2012

     Un terciu de sieglu cumplió nesti 2012 la celebración de les Lletres Asturianes, desque se punxo en marcha en 1980 con un recital de poesía. Dende 1989 (cuando se cumplía’l sieglu y mediu de l’antoloxía de Caveda) vien dedicándose a recuperar la vida y la obra de dalgún autor antigu o modernu, Caveda’l primeru. De Marirreguera a Xosé Antonio García, con paraes en Xosefa de Xovellanos, Acebal, Enriqueta González, Pepín de Pría, Fernán-Coronas, Canellada o María Teresa González (por citar dalgunos), tamién hubo selmanes dedicaes a la poesía, la narrativa y el teatru actuales. Esti 2012 permitiónos recobrar a dos poetes ilustraos, Benito de l’Auxa y Antón Balvidares. Al tomu que recueye la so poesía xuntóse otra edición conmemorativa que, como suel ser habitual, regalen les llibreríes asturianes el día de les Lletres.
     Al curiu de Javier González Santos y Juan Carlos Villaverde Amieva, el «llibru regalu» d’anguaño, Al rodiu de la poesía ilustrada, sintetiza con escelencia la ilustración asturiana, repasando la sociedá d’aquel tiempu (Lucía Fernández Secades), la economía (Joaquín Ocampo), los personaxes que protagonicen la historia (Santos Coronas), la ilesia (Juan José Tuñón), la llingua (Xuan Busto, documentáu y d’especial interés), la lliteratura (Marta Mori), l’arte y l’arquitectura (González Santos), la talla de madera (Gerardo Díaz), pa terminar Francisco Crabifosse reclamando, a partir de lo yá fecho, otra manera de mirar el sieglu de les lluces asturianes. Tolos artículos comparten rigor y amenidá, proponiendo al llector un averamientu al estáu actual de los estudios sobre esos diversos campos.
     Con too, ye posible que’l mayor valor d’esti tomu tea nes ilustraciones qu’acompañen a los textos, grabaos d’época, semeyes antigües de monumentos o edificios, planos y mapes, galería de personaxes, fotografíes de pintures desaparecíes na guerra civil... A la calidá de les reproducciones, feches sobre orixinales, súmase la precisa identificación de la procedencia y, si ye posible, de la so autoría, polo que’l llibru conviértese nuna guía indispensable de la iconografía del periodu. 
     Dende Política Llingüística yá s’anunció va poco un cambiu de formatu pa les siguientes celebraciones de les Lletres Asturianes, tovía ensin concretar. Habrá qu’esperar eses novedaes, pero da la impresión de que’l modelu actual de recuperación d’autores y edición de llibru sobre la época nun ta agotáu, cuando queden tovía tantos escritores interesantes, yá fallecíos, por investigar y publicar con rigor (por exemplu, Bernaldo de Quirós, González-Villar, Domingo Hevia, Fabricio, Albuerne, Matías Conde, Ánxeles López Cuesta, Nené Losada, Eva González, Nel Amaro, Xosé Álvarez, la lliteratura infantil y xuvenil o l’ensayu). Les Lletres Asturianes, una fecha asentada nel calendariu de celebraciones, nun había dexar de ser la referencia lliteraria anual de la llingua asturiana, l’homenaxe a los nuesos creadores.




1 comentario:

  1. Imaxino que l'añu que vien les lletres volverán a dedicase a un autor. ¿O van dar un mitin?

    ResponderEliminar